La xilofàgia és el concepte per descriure els hàbits d'un consumidor primari de alimentar-se principalment d'herbes o fusta. Uns quants exemples xilòfags són els ossos panda, els tèrmits, les formigues o l'escarbat del avet.
La majoria dels xilòfags són artròpodes, principalment insectes. Hi ha diferents tipus de xilòfags depenguent de les característiques físiques de la fusta. La majoria dels xilòfags tenen protozoaris o bacteries simbiòtiques per poder digerir la cel·lulosa, però n'hi ha d'altres que ja tenen la seva propia cel·lulasa (molècula que fa reaccions químiques per poder descomposar la celulosa) com els tèrmits. També n'hi han que es mengen la fusta en descomposició aprofitan als fongs que la putrifiquen.
Una cosa que fa el pugó a les plantes és xopar-li la sàvia. Al fer això, el pugó deixa anar una substància que atrau a les formigues i fongs. Les formigues tenen diferents depenen de la seva grandària: les més grans s'encarreguen de tallar la tija, les mitjanes mosseguen les fulles i les més petites s'encarreguen de cuidar uns fongs encarregats de podrir les fulles i les formigues menjar-se-les.
FERRAN RUANO