El forense de Ripoll i Puigcerdà Jaume Rusell cataloga 51 plantes d'alta toxicitat que creixen al Pirineu oriental. La tora és la més tòxica i ha causat morts
Són molt perilloses i arriben a ser mortals, però no ho semblen.
Almenys 51 plantes que creixen i floreixen en abundància a tota la zona
del Pirineu oriental i d'altres de més planes de Catalunya són altament
verinoses. El forense dels jutjats de Ripoll i Puigcerdà Jaume Rusell
Fosses, màster en medecina forense per l'hospital Clínic de Barcelona,
ha elaborat un extens estudi (que li ha valgut una puntuació
d'excel·lent) sobre les plantes més verinoses que viuen entre nosaltres.
Rusell, que aprofita els caps de setmana que no té guàrdies judicials
per rastrejar el territori a la recerca de les plantes verinoses, ha
localitzat 51 plantes altament tòxiques, totes ja referenciades des de
temps immemorials, però algunes molt dificultoses de trobar. El seu
repte per a la primavera que ve es trobar Papaver alpinum, una varietat de Papaver, de la família dels cascalls i adormidores, que se sap que es va veure el segle passat però que encara no està referenciada.
Rusell,
gran coneixedor dels efectes letals de les plantes i investigador
criminal com a forense, no ha detectat, ara per ara, cap cas de mort per
enverinament d'alguna de les plantes que ha identificat com a assassines.
Però una col·lega forense del jutjat de Puigcerdà, Pilar Pellegero, sí
que va determinar, el 1995, el cas d'una mort per emmetzinament de tora (Aconitum),
la més mortal de totes les plantes que habiten entre nosaltres. Una
família d'excursionistes van confondre la tora amb api silvestre
(confusió fàcil quan la tora encara no ha florit) i la van posar en una
amanida. Tota la família va resultar greument intoxicada i va ser
ingressada a l'hospital de Puigcerdà. El pare de família va morir i
l'informe forense va resoldre que la tora havia estat la causant de la
mort, tot i que les anàlisis de tòxics van donar negatiu. Però no és
estrany, perquè l'acònit (el tòxic letal de la tora) no deixa rastre a
l'organisme i no es detecta a les anàlisis. Una circumstància que la
podria convertir en l'arma idònia per al crim perfecte. Rusell té
documentat un cas de Vilafranca del Penedès en què una perruquera va ser
condemnada a nou anys de presó per l'assassinat del seu home per
acònit. La sentència exposava: “en els mesos de desembre del 1982 i
gener del 1983, la processada va donar vàries dosis d'acònit barrejades
amb aliment a la víctima [...]. Els efectes neurològics i cardíacs van
despistar en un primer moment els metges, fins que un metge de capçalera
va recordar el relat que Plató fa de la mort de Sòcrates en els seus
diàlegs”. Si no hagués estat pels coneixements històrics del metge, la
mort hauria pogut passar per natural i la perruquera s'hauria lliurat de
la condemna. La troballa de mates d'Aconitum a casa seva va ser
clau per determinar que es tractava d'una mort homicida. La tora, que
pot causar la mort en minuts, ja era utilitzada pels hindús fa 3.600
anys: untaven les puntes de les fletxes perquè les armes fossin més
mortals.