L’abundància de tomàquets i altres fruites fan que torni la vella
tradició de preparar conserves i melmelades. Antigament, la conserva de
tomàquet es feia amb ampolles. D’aquesta manera, després d’escaldar i
pelar els tomàquets, es trituraven i es posaven en una ampolla. Tot
seguit, es tancava amb un tap de suro i es reforçava amb un fil. Per
això se sol anomenar aquest acte embotellar tomàquet, una tradició que
antigament es feia en família. El canvi d’elaboració en pots de vidre
amb tapa fa més fàcil la seva elaboració i sobretot, més segura. Així,
una vegada empotada la conserva, es tanquen els pots i s’esterilitzen en
un bany maria al voltant de 30 o 45 min, a partir que l’aigua arrenca
el bull. Els pots es deixen refredar a la mateixa aigua i, una vegada
estan freds, s’eixuguen, s’etiqueten amb el nom de la conserva
realitzada i la data d’elaboració i es guarden al rebost fins a ser
consumits. Es tracta d’uns productes llestos per a tot l’any per fer
sofregits, salses de tomàquet, sopes o, fins i tot, unes amanides ben
naturals amb formatge fresc i oli d’herbes, un bacallà esqueixat amb
mongetes cuites o una pasta fresca amb un pesto ben aromàtic.
Font: cuina.cat
